PERVERSITAT A LA SANITAT I A LA SALUT A CATALUNYA
L’afany privatitzador de l’empresari de la sanitat, cec, aprofita qualsevol punt d’inflexió de la ciutadania -en aquests moments en ple confinament pel covid-19- per ficar-se en la governança del que va ser durant un temps, la joia de la nostra vida humana.
Tres professionals del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC)(1) han estat designades per a formar part de l’equip de la consellera sra Alba Vergès per coordinar les residències de diversos territoris de Catalunya.
Si a l’anterior li afegim que el CSC actualment es troba fent una borsa de treball per al personal laboral amb coneixements sobre neteja i geriatria, que el més probable és que vagin a treballar als centres de la tercera edat coordinats per les tres delegades del CSC, aleshores ens topem amb una pandèmia mercantilista, on polítics i capitalisme van de la mà i que el que menys interessa és que el nostre futur de vellesa en Catalunya estigui ple de dignitat.
Per a qui no conegui el CSC, abans Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC) és una associació que aplega entitats proveïdores dels sistemes públics de salut i d’atenció social i ens de govern de diverses localitats que tenen interessos en la provisió de serveis sanitaris. Que diuen que no tenen afany de lucre, però com ha evidenciat la història de la seva manera de fer, això no és cert. És a dir, són empresaris gestors de la sanitat pública i estan vinculats amb la patronal de la sanitat CAPSS (Consorci Associació Patronal Sanitària i Social), patronal que està ficada en moltes de les negociacions que es porten a terme en el sector públic. El CHC va ser fundat i dirigit per el sr Ramon Bagó, investigat per Antifrau, doncs sembla ser que va facturar milions d’euros des de la seva empresa Serhs al Consorci Sanitari Maresme i la Selva (CSMS), en conclusió: es contractava a si mateix.
Als informes de la Sindicatura de Comptes(2) podem llegir nombroses irregularitats en els diversos centres gestionats pel CSC, «incompatibilitats de càrrecs», «adquisició de patrimoni sense autorització del Govern de la Generalitat», i moltes altres, que arrodoneixen un quadre de foscor amb interessos molt clars.
Amb una atenció primària que s’ha quedat en condicions mínimes, sense urgències dissabtes als centres d’atenció primària (CAP) i a molt centres d’atenció continuada (CAC) sense atendre a les nits, des de l’any 2011, i amb gairebé la majoria d’especialistes de l’atenció primària liquidats, s’ha fet una escletxa entre els serveis més bàsics de sanitat i els hospitals i especialistes. El model sanitari català amb aquesta atenció primària orientada a les urgències, apunta des dels darrers anys cap a l’hospitalocentrisme i a la privatització de tots els serveis sanitaris a conseqüència d’estar gestionat bàsicament per empresaris o polítics assessorats per escoles d’economia mercantils. Així, per a ells, l’atenció primària, els consorcis i les residències per a les persones grans, són en aquests moments l ‘ou d’or de la mercantilització.
Les llistes d’espera en la majoria d’hospitals públics o amb encàrrecs de gestió, han augmentat en els darrers anys de manera molt perillosa, d’aquesta manera el govern pot «posar remei» a les congestions que ell mateix ha generat, com?, contractant amb la privada. I ja ho sabem, sempre és la mateixa història, el que passa és que ara ja no ens queda gaire sanitat pública i no ens la podem jugar.
La consellera sra Alba Vergès hauria de saber que el patrimoni i els serveis públics s’han de gestionar per personal «públic» i ha d’aprofitar l’expertesa de persones amb experiència en la gestió i no pas en la gestió d’externalitzar tot el possible.
La consellera sap que moltes residències a Catalunya, avui dia, depenen de grans empreses, inversores i asseguradores (MGG, Fiatc, Maphre, Mutuam, etc) i que el camí és fer-les fora del nostre sistema social, ja que haurà de convenir que la majoria d’empreses d’aquest tipus, tenen ànim de lucre. I ara, deixar que tres persones del CSC siguin delegades seves per portar la coordinació de la gestió de les residències, pot servir per entelar la imatge del que li està passant a la nostra gent gran.
Tot junt, és una perversitat.
Redacció Blog Marea Blanca de Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario