Marta Ribas crida a aprofitar el rebuig a la ‘llei Aragonès’ per obrir un debat sobre la gestió dels serveis públics
La diputada de Catalunya en Comú Podem Marta Ribas ha visitat Sant Cugat en un acte organitzat per l’associació Espai Comú per parlar de la llei Aragonès –formalment llei de contractes de serveis a les persones–, una proposta legislativa que ja es troba al final de la ponència i que, segons la diputada, podria aprovar-se durant els primers mesos del 2020. Davant el rebuig de diversos partits, sindicats i moviments socials organitzats a la plataforma Aturem la llei Aragonès, els Comuns defensen que, tot i que previsiblement la llei s’aprovarà, el descontent es pot aprofitar per exigir un debat de país sobre quin ha de ser el model de gestió dels serveis públics.
En aquest sentit, Ribas aposta perquè la gestió sigui prioritàriament pública i, en segona instància, via concertació amb empreses del tercer sector i de l’economia social i solidària. D’aquesta manera, la contractació dels serveis a les persones només hauria de servir per corregir algunes situacions menors en què sí caldria optar per un contracte. Des d’aquesta mirada, Catalunya en Comú Podem defensa que abans de la llei de contractes caldria haver modificat les lleis sectorials i haver impulsat una llei de concertació.
Tot plegat, denuncia la diputada, s’ha ajuntat a les retallades, un marc regulador europeu que qualifica de neoliberal, la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL) i la llei Montoro, que limiten la contractació de nou personal a les administracions i la creació d’empreses públiques. Per això aposta per blindar la gestió directa a les lleis sectorials tot i que reconeix que la concreció política sempre dependrà de la voluntat dels governs.
Durant la ponència, el seu grup parlamentari ha fet diverses propostes per intentar ajustar un text que, diu, inicialment estava mal fet i copiava el presentat pel govern de la Generalitat durant la legislatura anterior tot i haver-se aprovat pel mig la llei de contractes d’àmbit estatal. Ribas diu que ha aconseguit introduir alguns elements importants per tal de matisar allò recollit a la llei com ara que s’indiqui que la prioritat és la gestió directa i, per tant, quan s’opti per l’externalització s’hagi de justificar, que es defineixin les clàusules socials aplicables tot i no ser obligatòries i introduir garanties en la subrogació de personal.
El que queda menys clar, per ara, és quin pes tindrà el preu en les licitacions de serveis a les persones. Segons va dir Jordi Albert, ponent d’ERC, en un acte organitzat pels republicans a l’octubre, finalment s’optaria perquè el preu no signifiqués mai més d’un 30% de la puntuació. Ribas diu, però, que el topall del 30% –és a dir, que el pes del preu també podria ser menor si el l’administració licitadora ho vol– està sobre la taula però encara no s’ha acabat d’acordar.
Un altre dels èxits aconseguits, segons la diputada, en la ponència de la llei ha estat l’eliminació dels annexos en què es recollien codis de serveis susceptibles de ser externalitzats. Aquests codis havien posat en alerta bona part dels col·lectius vinculats a l’ensenyament i a la salut per apuntar directament a quins àmbits es podrien externalitzar. Ribas creu, però, que això és maquillatge en tant que no es limita quins serveis es poden externalitzar a través de concursos públics i quins no, uns límits que s’haurien d’establir en les lleis sectorials.
És per això que tot i felicitar-se per la resposta ciutadana, els Comuns miren amb recel algunes de les afirmacions que es fan dels dels moviments perquè “de vegades hi ha una simplificacióˮ. A més, assegura que hi haurà molts canvis respecte a l’esborrany sobre el qual es basa bona part de la crítica i això permetrà millorar algunes mancances de la llei espanyola. Tot i així, valora Ribas, no es treu l’element de fons: “La llei solidifica les externalitzacionsˮ.
A l’igual que hi ha una resistència per part d’alguns moviments socials, la diputada també fa una crida a entendre les veus que defensen que cal una llei de contractació. És el cas, explica, de les adminsitracions locals que han de mantenir la gestió externa de serveis, sigui per voluntat política o perquè la legislació no permet la internalització, però volen que el preu no pesi tant, que hi hagi més control durant l’execució del contracte i altres mecanismes que, diu, sí quedaran recollits a la llei Aragonès.
Els Comuns diuen que no podien aconseguir grans fites en la redefinició de la llei perquè la majoria per aprovar-la hi és. Només la CUP s’hi oposa frontalment però, lamenta Ribas, ha prioritzat el carrer sense presentar una esmena a la totalitat ni al·legacions en la ponència. Amb el PSC, reconeix, tenen punts de trobada però ni Junts per Catalunya ni ERC els han acceptat canvis de fons mentre la visió de Ciutadans i PP és canviar-la en el sentit contrari.
Aquest és el quart acte sobre la llei Aragonès celebrat a la ciutat. El primer va ser el 23 d’octubre: una taula rodona organitzada per la Coordinadora d’AFA en què els tres ponents van rebutjar la proposta legislativa. El segon va ser l’acte d’ERC amb Jordi Albert. L’anterior al dels Comuns va ser un acte organitzat per la CUP i Arran sota el paraigua de la plataforma Aturem la llei Aragonès en què també es va cridar a aturar la tramitació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario