DESMUNTANT “LES 10 MENTIDES SOBRE LA LLEI ARAGONÉS”
Deu respostes que mostren a qui diu mentides i com en son d’ enganyosos a cop d’eufemismes fal·laços
El passat 3 d’agost amb el títol “Les deu mentides sobre la Llei Aragonés” https://www.esquerra.cat/ca/desmuntar-mentides-llei-aragones-llei-antiflorentino-esquerra-erc i com a encapçalament “Deu idees que desmunten algunes de les principals falsedats sobre la Llei de Contractes de Serveis a
les Persones, que s’ha volgut popularitzar com la ‘Llei Aragonès’ ” Esquerra Republicana de Catalunya plantejaba el seu Decàleg i argumentari pro Llei Aragonés i satacant el discurs de la Plataforma.
Enfront d’un argumentari enganyós, les companyes Elva Tenorio i Toni Barbarà de la Marea Blanca de Catalunya han respós una per una les anomenades 10 mentides que plantejaba Esquerra Republicana de Catalunya
- La llei externalitza?
Mentida. La llei de Contractes de Serveis a les Persones no externalitza cap servei ni obre la porta a noves externalitzacions. De fet, la llei dona eines a l’administració perquè primin sempre els criteris de qualitat en els serveis que es gestionen per contractació i allunya el percentatge del preu com a criteri de valoració i prohibeix la subhasta. Amb la llei a la mà, no es fomenten ni s’incentiven les externalitzacions, ni s’impedeixen tampoc futures reversions.
R.- El seu TÍTOL és clar: Llei de CONTRACTES a empreses i això vol dir treure a l’exterior= externalitzar=privatitzar- I queda explícitament clar que son empreses “oneroses”, amb afany de lucre. Encara que hi ha tant ja privatitzat es promou una Llei per blindar i afavorir més del que queda encara per repartir entre les empreses
2. Privatitza serveis públics?
Mentida. Els serveis públics continuen sent públics. S’ha intentat fer una campanya de desinformació al voltant dels codis que apareixen al final de la llei, es confonen intencionadament els codis de contractació amb els serveis essencials. Els codis serveixen per identificar contractes a nivell europeu a efectes estadístics.
Mentida. Els serveis públics continuen sent públics. S’ha intentat fer una campanya de desinformació al voltant dels codis que apareixen al final de la llei, es confonen intencionadament els codis de contractació amb els serveis essencials. Els codis serveixen per identificar contractes a nivell europeu a efectes estadístics.
R.- Menys mal que els serveis públics no els eliminen tots d’un cop. Mercès per la generositat (i per que no poden). El 256 codis ofertats a l’aparador son suggeriments o per estalviar feina ? Cal recordar que la titularitat és pública. Per tant social. Encara que no es venguin ni es canvii la titularitat dels serveis públics el fet de utilitzar els pressupostos públics per que les empreses facin negoci amb ell…quin nom li dona el Sr. Aragonés..?
3. Es perd el control dels serveis?
No, al contrari. La llei preveu molts més mecanismes de control dels contractes que es liciten de manera que es fiscalitzarà millor la qualitat d’un servei contractat. La llei implica els usuaris en la qualitat del servei i preveu enquestes per valorar la seva satisfacció i estableix criteris específics de qualitat en funció del servei. Per exemple, en serveis sanitaris es pot valorar la participació dels professionals en la gestió o els mitjans de control; en els serveis socials es pot valorar la titulació del personal i l’experiència dels equips, la implicació i motivació en relació amb els usuaris o la limitació en els canvis de personal.3.
No, al contrari. La llei preveu molts més mecanismes de control dels contractes que es liciten de manera que es fiscalitzarà millor la qualitat d’un servei contractat. La llei implica els usuaris en la qualitat del servei i preveu enquestes per valorar la seva satisfacció i estableix criteris específics de qualitat en funció del servei. Per exemple, en serveis sanitaris es pot valorar la participació dels professionals en la gestió o els mitjans de control; en els serveis socials es pot valorar la titulació del personal i l’experiència dels equips, la implicació i motivació en relació amb els usuaris o la limitació en els canvis de personal.3.
R.- Qui controla és el propi contractador, es dir l’empresari. La “qualitat” mesurada via enquestes és una gran trampa muntada pel propi gestor. La ciutadania empoderada i no submisa (anomenada “usuaris” o propietària dels servei que ha pagat amb impostos )no intervé ni te veu ni control ni hi ha transparència amb els comptes ni els resultats dels serveis que rev. Es converteix en un “client” d´un servei que paga amb els seus impostos sense capacitat de cap control ni financer ni dels beneficis generats. Un paper encara més passiu i amb pèrdua dels pocs drets que teníem fins ara. La Sindicatura de Comptes no pot intervenir els negocis privats, ni les fundacions… Una participació real que no li doneu ara que feu la llei, ni tampoc desprès feta la trampa. Les condicions laborals amb algun avenç ?… les que marqui el conveni. Molta lletra de “social” i” paritària” però no posa cap clàusula d’exigència. Serà a criteri de l’ Administració que externalitza (com ara)
4. Beneficia grans empreses?
Mentida, vol ser justament la ‘Llei AntiFloretino’. La llei vol fixar que, com a màxim, el preu tingui un pes del 40% a l’hora de valorar una contractació. És a dir, el 60% dels criteris de valoració recau en criteris qualitatius com ara la continuïtat, la millora del conveni col·lectiu als treballadors, mesures mediambientals… De fet, amb aquesta llei volem parar els peus als oligopolis i a qui fixen preus a la baixa per imposar-se a entitats del tercer sector i ONGs.
Mentida, vol ser justament la ‘Llei AntiFloretino’. La llei vol fixar que, com a màxim, el preu tingui un pes del 40% a l’hora de valorar una contractació. És a dir, el 60% dels criteris de valoració recau en criteris qualitatius com ara la continuïtat, la millora del conveni col·lectiu als treballadors, mesures mediambientals… De fet, amb aquesta llei volem parar els peus als oligopolis i a qui fixen preus a la baixa per imposar-se a entitats del tercer sector i ONGs.
R.- Només les grans empreses, especialitzades en licitar (i guanyar concursos) estan en bones condicions per presentar pliques complexes, disposar d’equips tècnics concursals, de presentar capitals econòmics de “solvència”, de lluir les seves dilatades i rendibles (per elles) “experiències”. També tenen la capacitat per convertirse en Fundaciuons i Ong’s, com han fet fins ara. La competència de mercat la guanya sempre el poderós. És una llei bàsica del neoliberalisme. El valor preu es pot fixar en cada cas, JA (si es vol) seguint la Ley de contratos con el sector público (sept 2017).
Mireu com es prepara la xarxa patronal “mixta” CSC amb cursos de “responsabilitat social” http://www.consorci.org/actualitat/noticies/1105/el-csc-celebrara-la-seva-primera-jornada-de-responsabilitat-social
Petits i cooperatius, o us paga directament el Sr. Aragonès, o no teniu res a fer
5. La llei és innecessària?
Fals. És necessària per superar la regulació estatal existent. La Llei de Contractes del Sector Públic, aprovada per PSOE i Podemos, ofereix una regulació generalista dels contractes. Aquesta nova Llei catalana vol blindar la qualitat de la prestació i posa les persones en primer terme. Tant és així que l’han reivindicat entitats i col·lectius del tercer sector.
Fals. És necessària per superar la regulació estatal existent. La Llei de Contractes del Sector Públic, aprovada per PSOE i Podemos, ofereix una regulació generalista dels contractes. Aquesta nova Llei catalana vol blindar la qualitat de la prestació i posa les persones en primer terme. Tant és així que l’han reivindicat entitats i col·lectius del tercer sector.
R.– Per començar en el marc legal del preàmbul tan sols hi posen la Directiva europea 23, 24/14, tergiversada i manipulada. i l’Estatut de Catalunya, i cap altre Llei vigent i competent. Entre d’altres la dita Ley General del sector público estatal del 2017 que JA permet mecanismes generosos per les contractacions. O és que no se’n estan fent, i tantes, i masses, actualment ? Aquesta llei tan a la “catalana” el que blinda és el mercat i a qui penalitza en primer terme és just a les persones, usuàries i treballadores. Fer nacionalisme i clientelisme ajudant a aquelles fundacions que ja han estat implicades en finançament a partits que els hi ha donat contractes i subvencions… Cal recordar els casos??
A l’enllaç aportem el Manifest recent signat el darrer 18 de novembre 2019 per la Mesa unitària en defensa del sector social i d’ atenció a les persones de Catalunya
Hi trobareu moltes explicacions: Signatures com les de CCOO, UGT, Taula del Tercer Sector, Col·legis oficials de Treball i Educació social, ACRA, ACELLEC, La Unió, etc.
6. Es treballa la llei d’amagat al Parlament?
No. La proposta del Govern va rebre llum verda al Parlament al novembre del 2018 i s’ha tramitat de forma ordinària. Ara mateix, el debat és en ponència, on poden participar tots els grups. I prèviament es van convidar desenes d’entitats i associacions del sector social perquè exposessin el seu punt de vista.
No. La proposta del Govern va rebre llum verda al Parlament al novembre del 2018 i s’ha tramitat de forma ordinària. Ara mateix, el debat és en ponència, on poden participar tots els grups. I prèviament es van convidar desenes d’entitats i associacions del sector social perquè exposessin el seu punt de vista.
R.- Tota una tramitació portada sigil·losament sota les catifes del Parlament. Alguna cosa tan estupenda per la ciutadania com diu ser aquesta, no hauria d’haver merescut transparència i gairebé publicitat ? Les compareixences es fan per llei de tràmit, i a petició-invitació dels grups, no pas per la seva voluntat participativa. I un cop fetes permeten en tot cas tirar cap o vulgui la ponència promotora (ERC). A més, cal recordar-los, Srs. ultrademocràtics, que el Parlament no és ni la única ni la total representació de la ciutadania ? D’altra banda el tractament quasi ocult als seu mitjans de comunicació és tota una exposició de culpa de interessos més que ocults que sabem ja han estat pactats.
El sector social no són només les empreses. Encara que el neoliberalisme així li marqui
7. La llei ja està tancada i aprovada?
No. De fet, el debat continua viu a la ponència i se segueix parlant amb tothom per elaborar la millor proposta. Els treballs parlamentaris són llargs perquè es vol escoltar a tothom i fer un debat obert.
No. De fet, el debat continua viu a la ponència i se segueix parlant amb tothom per elaborar la millor proposta. Els treballs parlamentaris són llargs perquè es vol escoltar a tothom i fer un debat obert.
R.- El debat de tràmit parlamentari pel que sabem va amb la marxa directa. Tenen molta pressa. Sembla que cal aprofitar el temps, probablement escàs, abans no es tanqui aquesta legislatura i deixar el tema de la “mercantilització dels serveis públics” “lligat i ben lligat” (mai suficient ara que penso en el dia d’avui-20N-). Vostès no parlen amb “tothom”. Només amb els “seus”, o aquells qui tenen a veure amb el fet que el Sr. Aragonès és l’ ”amo” de la caixa. A l’ altre costat més de setanta entitats socials, sindicals, sectorials constituïm la Plataforma contra la Llei Aragonès. Els hem demanat audiència i debat. Ni resposta. De res. Reben als empresaris interessats, i la ciutadania ?
8.Només la CUP defensa la gestió pública?
Rotundament fals. Per a Esquerra Republicana la gestió pública i directa dels serveis essencials és una prioritat. Ara bé, això no treu que sigui necessària la llei per garantir la qualitat en els casos de contractació. I tot i aquesta necessitat, la CUP ha decidit no ser als tràmits parlamentaris: ni els debats en ponència ni presentant esmenes al text. Malgrat la seva dura crítica ara, els cupaires no van presentar cap esmena a la totalitat quan la llei va arribar al Parlament. I de fet, fa poc la CUP ha demanat legislar per garantir que s’adjudiquin contractes públics a entitats que ofereixin un salari mínim concret. Precisament això, garantir millors condicions i de qualitat, és el que busca aquesta llei.7.
Rotundament fals. Per a Esquerra Republicana la gestió pública i directa dels serveis essencials és una prioritat. Ara bé, això no treu que sigui necessària la llei per garantir la qualitat en els casos de contractació. I tot i aquesta necessitat, la CUP ha decidit no ser als tràmits parlamentaris: ni els debats en ponència ni presentant esmenes al text. Malgrat la seva dura crítica ara, els cupaires no van presentar cap esmena a la totalitat quan la llei va arribar al Parlament. I de fet, fa poc la CUP ha demanat legislar per garantir que s’adjudiquin contractes públics a entitats que ofereixin un salari mínim concret. Precisament això, garantir millors condicions i de qualitat, és el que busca aquesta llei.7.
R.- Segueixen volent confondre al personal. Les seves diferencies partidàries ja se les gestionaran vostès, dit amb el major respecte (com el que exigim pels moviments). Molta ciutadania arrisca haver perdut el nord per entendre’ls i sobretot quan milita activament en els moviments socials i Marees. Els recordem que Marea Blanca i FAPAC, ja els van advertir a la fase de compareixences al·ludides, (només dos !) que no estàvem en absolut d’acord amb la proposta. Ni cas. I si es miren el llistat de components de la Plataforma trobaran moltes entitats, plataformes, organitzacions i sindicats (altres, més que dos) que estan frontalment oposats
9. Els comuns no volen aquesta llei?
Mentida. Algunes veus dels comuns han alçat la veu en contra de la llei, a remolc de la CUP. Ara bé, el cert és que els comuns han defensat la llei de Contractes com a necessària, han introduït esmenes per afegir nous codis, i han format part dels debats parlamentaris des de l’inici. De fet, l’Ajuntament de Barcelona ha demanat blindar les clàusules socials com pretén fer aquesta llei. Com la CUP, ni els comuns ni cap altre grup parlamentari van presentar una esmena a la totalitat al Parlament.
Mentida. Algunes veus dels comuns han alçat la veu en contra de la llei, a remolc de la CUP. Ara bé, el cert és que els comuns han defensat la llei de Contractes com a necessària, han introduït esmenes per afegir nous codis, i han format part dels debats parlamentaris des de l’inici. De fet, l’Ajuntament de Barcelona ha demanat blindar les clàusules socials com pretén fer aquesta llei. Com la CUP, ni els comuns ni cap altre grup parlamentari van presentar una esmena a la totalitat al Parlament.
R.- Sabem de què parlem. No escampin més ventiladors per escapolir-se de la seva culpable política: neoliberal i mercantil. Els “Comuns Podem” han anat evolucionant i orientant la seva posició passant de les esmenes al text, al NO a la Llei. No els arriben comunicats dels altres partits ? Abans de l’estiu el Cercle de Sanitat de Podem ja va fer pública una denuncia raonada contra aquesta pretensió legal que donarà cobertura legal a totes les irregularitats que s’han fet fins ara, externalitzant i contractant serveis en contra de les disposicions de les lleis generals.
10. S’ha d’aturar la ‘Llei Aragonès’?
No. L’ofensiva contra la ‘Llei AntiFlorentino’ forma part d’una campanya d’intoxicació i desinformació. De fet, la llei de Contractes de Serveis a les Persones, amb consens inicial, és pionera, la va impulsar inicialment el conseller Raül Romeva, i va quedar bloquejada pel 155.
No. L’ofensiva contra la ‘Llei AntiFlorentino’ forma part d’una campanya d’intoxicació i desinformació. De fet, la llei de Contractes de Serveis a les Persones, amb consens inicial, és pionera, la va impulsar inicialment el conseller Raül Romeva, i va quedar bloquejada pel 155.
R.- Encara son vostès a temps d’aturar el disbarat. Retirin la Llei del tràmit al Parlament i seguin realment a parlar-ne (sense línies vermelles de sí o sí la seva voluntat). Algunes entitats parlen de tractar abans que vol dir sector d’ economia “social” i opcions d’acords no contractuals. Altres pensem que just en la direcció oposada, desprivatitzar és el que urgeix començar a legislar, junt amb mesures de blindatge dels serveis públics. En general totes sabem que “desprivatitzar és començar a sanar”
—–
Per clorure de moment…
Una Nota:
Veiem que han retirat del seu “argumentari” (d’aquest al menys) allò de que la Llei era una transposició obligada per la U.E. a les directives 23, 24 de 2014. La lectura que en feien era perversa doncs amagaven que les dites directives mai no obligaven als estats membres ni administracions i fins i tot explícitament feien esment de la lliure decisió de cadascú al respecte.
Un prec:
R.- Quin dia, on, i a quina hora rebran una delegació de la Plataforma contra la Llei Aragonès per debatre ? O s’ estimen més (i millor) venir a una assemblea que ens oferim a convocar-los ? O decididament tiren el carro pel Pedregal i ja ens trobarem als carrers i arreu, que el camí és llarg … i aquesta agressió brutal acabarà finalment al cubell de les escombraries de l’historia, juntament amb el seu títol enganyós i poc democratic
No hay comentarios:
Publicar un comentario